23 de juny del 2010

CUNÍ I BASTÉ, RECONEGUTS

La Generalitat va entregar, el passat dia 14 de juny, els Premis Nacionals de Comunicació 2010 als periodistes Josep Cuní (televisió) i Jordi Basté (ràdio), en reconeixement a la seva trajectòria i les seves aportacions al camp de la comunicació en català. Cuní va dedicar el premi al seu equip i va defensar “la independència i l'autoexigència” en el treball diari. Per la seva banda, Basté va intentar explicar què té la ràdio que enamora tant.

10 de maig del 2010

ADÉU AL PSICÒLEG DE LA LLENGUA

Miquel Siguan (Barcelona, 1918) va morir el passat dia 9 de maig d’un aneurisma a la Clínica Sagrada Família, on havia ingressat feia pocs dies i on estava envoltat per la família.

Siguan era gran defensor tant de la immersió com del bilingüisme. Va portar del Quebec el model d’immersió lingüística que s’acabaria aplicant en el sistema escolar català, alhora va estar sempre a favor del bilingüisme. A vegades s’ha via queixat que la seva posició li havia reportat incomprensions “d’un costat i l’al tre”. Aquesta aparent contradicció quadrava amb el seu tarannà lliure, d’home dotat d’una ment oberta que s’interessava per tot i sabia distanciar-se de tot. Casat amb l’alemanya María Luisa Boeh mer, ell mateix era plurilingüe –a més de català i castellà, dominava el francès i l’anglès.

Amplia la informació a: Avui

El portaveu del PSC, Miquel Iceta, el secretari general adjunt de CDC i diputat de CiU, Felip Puig, la portaveu d'ERC, Anna Simó, i la portaveu d'ICV-EUiA, Dolors Camats, han signat aquest dijous conjuntament la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Televisió sense Fronteres per a la legalització de les emissions de TV3 al País Valencià. La proposta ha obtingut les 500.000 firmes necessàries per tirar-la endavant.

Més info a: Avui

35 sentències en sentit ampli. 28 en sentit estricte. Tres tribunals (TSJ valencià, Suprem i Constitucional). 16.500 euros en costes. Unes quantes hores de funcionaris perdudes. I un to cada vegada més semblant al estirada d'orelles en la redacció dels errors judicials ... La rendició no ha estat fàcil, però el Consell i el seu conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, han tret la bandera blanca en la seva persecució contra el terme català en disposicions oficials (com els estatuts de les universitats) i contra la titulació de Filologia Catalana.

Durant vuit anys, des que el 2002 va introduir el deure de conèixer el valencià com a requisit per ingressar al cos de professors de Primària i Secundària, la Generalitat va ometre convocatòria després de convocatòria la llicenciatura de Filologia Catalana de la relació de títols que acreditaven el coneixement de la llengua i eximien als seus posseïdors de l'examen d'idioma [...]

Pots llegir la notícia completa a : El País

L'intercanvi del llibre i la rosa com a forma de celebració de la festa de Sant Jordi és una fórmula que podria fer-se un lloc també a Londres. Amb motiu de la paradeta de roses i llibres que ha organitzat la delegació de la Generalitat a la Gran Bretanya, el regidor laborista Murad Quershi ha assegurat que proposarà a l'alcalde de Londres d'incorporar l'intercanvi de roses i llibres en les celebracions locals de Sant Jordi, també patró d'Anglaterra.

La paradeta de la Generalitat a Londres ha regalat aquest divendres centenars de roses als curiosos que passejaven pel Borough Market de la capital britànica. "Penso que l'intercanvi de roses i llibres és una tradició molt noble", ha assegurat Quershi, que ha afegit que és una celebració "increïble" i que vol que esdevingui també una tradició a Anglaterra. Laura, una londinenca que no coneixia la festa catalana, s'ha mostrat sorpresa per la paradeta i ha assegurat que li encantaria incorporar la celebració a Anglaterra. "M'agradaria tenir aquesta tradició a Londres, per descomptat, roses per les noies i llibres pels nois", ha dit.

La Rose, una altra anglesa que s'ha acostat a la paradeta catalana, s'ha mostrat encantada amb les roses. "Penso que és romàntic, bonic i molt potent", ha defensat aquesta londinenca, que viatjarà a Barcelona en els propers mesos. Rose ha afegit que seria "molt divertit" que la festa s'estengués a Anglaterra.

Font: Avui

21 d’abril del 2010

ARRELS NÒMADES, DE PIUS ALIBEK

Pius Alibek és nascut a Ankawa (Iraq) i llicenciat en filologia anglesa (Bagdad). Arriba a Barcelona el 1981 per continuar els estudis en el camp de la lingüística històrica comparada. Davant la prolongació de la guerra Iraq-Iran, opta per quedar-se a viure a Barcelona. Es dedica a la docència i als estudis històrics i lingüístics. Incorporat al Departament de Llengües Semítiques de la Universitat de Barcelona, participa en el projecte Manumed per catalogar i preservar els manuscrits antics del Mediterrani. Durant les mobilitzacions contra la guerra de l’any 2003 es converteix en un referent de la lluita per la pau i el 2004 rep la Medalla d’Honor de la ciutat de Barcelona.

La seva altra passió, la cuina, l’ha portat a obrir un restaurant on cuina personalment els plats tradicionals del seu país d’origen. Compagina la feina al restaurant amb la recerca, l’escriptura, conferències i traduccions. És el traductor al català de l’autor egipci Alaa Al Aswani.

Arrels nòmades és el seu primer llibre. L'obra tracta d'una vida a l'Iraq. Els personatges, les escenes, les emocions i els sentiments humans s'evoquen amb una claredat i una força magistrals. Pius Alibek inicia una incursió, poderosa i prometedora, a la literatura catalana. Fa que l'encís d'Orient es respire familiar a aquesta riba.

A continuació us deixe un link amb una entrevista de l'autor a COM Ràdio. És d'allò més interessant!

Entrevista Pius Alibek

Només el 32,16% dels 26.052 llibres que es van publicar l'any passat a Catalunya, País Valencià i Balears es van editar en català, xifra inferior a les registrades en altres zones amb llengües cooficials, com Galícia, on els llibres en gallec representen el 57,32% del total, o el País Basc, on els llibres en basc són el 45,7%. La raó és que aquestes zones tenen menys cultura editorial que Catalunya.

Les xifres les ha donat avui el Gremi d'Editors d'Astúries, que ha calculat que un 20% dels llibres publicats el 2009 per les editorials d'aquest col·lectiu eren en llengua asturiana, percentatge similar al registrat en els últims anys.

Així, s'ha de tenir en compte que, en total, a l'Estat espanyol es van publicar 74.521 llibres el 2009, amb un 11,2% en català, un 77,4% en castellà, un 2,5% en gallec, un 1,4% en euskera i un 7,55% en altres llengües.

Per comunitats autònomes, a Madrid es van publicar 23.972 dels 74.521 títols totals, seguida de Catalunya (20.871), Andalusia (8.590), País Valencià (3.960), Galícia (3.180), el País Basc (2.545) i així fins a arribar a Ceuta, que tanca la llista amb 22 títols.

Font: Avui